The Economy of Francesco, November 21 2020
Nosaltres joves economistes, emprenedors i agents de canvi del món,
convocats a Assís pel papa Francesc,
l’any de la pandèmia de la COVID-19, volem enviar un missatge
als economistes, emprenedors, responsables polítics, treballadors i treballadores, ciutadans del món,
per transmetre la joia, les experiències, les esperances, els reptes que hem madurat i recollit en aquest període escoltant la nostra gent i el nostre cor. Estem convençuts que no es pot construir un món millor sense una economia millor i que l’economia és massa important en la vida dels pobles i dels pobres perquè no ens preocupi a tots.
Per això, en nom dels joves i els pobres de la Terra,
nosaltres demanem que:
- les grans potències mundials i les grans institucions econòmiques i financeres frenin la seva carrera per deixar respirar la Terra. El COVID ens ha fet frenar a tots, sense haver-ho escollit. Quan el COVID hagi passat, hem de triar frenar aquesta carrera desenfrenada que ofega la terra i les persones més dèbils que viuen a la terra.
- s’activi una comunió mundial de les tecnologies més avançades perquè fins i tot en països amb ingressos baixos es pugui realitzar una producció sostenible; que es superi la pobresa energètica -una font de disparitat econòmica, social i cultural- per aconseguir justícia climàtica;
- la qüestió de la custòdia de béns comuns (especialment aquells globals com l’atmosfera, els boscos, els oceans, la terra, els recursos naturals, tots els ecosistemes, la biodiversitat, les llavors) es situï al centre de les agendes dels governs i de la docència a les escoles, universitats, escoles de negocis de tot el món;
- mai més s’utilitzin les ideologies econòmiques per ofendre i rebutjar els pobres, els malalts, les minories i els desafavorits de tota mena, perquè la primera ajuda a la seva indigència són el respecte i l’estima de la seva persona: la pobresa no és una maledicció, només és una dissort, i responsabilitat dels que no són pobres;
- que el dret al treball digne per a tothom, els drets de la família i tots els drets humans es respectin a la vida de cada empresa, per a cada treballador i per a cada treballadora, garantit per les polítiques socials de cada país i reconegut a tot el món amb una carta compartida que desincentivi les opcions empresarials orientades solament als beneficis i basades en l’explotació de menors i els més desfavorits;
- siguin immediatament abolits els paradisos fiscals de tot el món perquè els diners dipositats en un paradís fiscal són diners retirats del nostre present i del nostre futur i perquè un nou pacte fiscal serà la primera resposta al món post-COVID;
- crear noves institucions financeres mundials i reformar-ne les existents (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional) en un sentit democràtic i inclusiu per ajudar el món a recuperar-se de la pobresa i els desequilibris produïts per la pandèmia; que es premiïn i fomentin les finances ètiques i sostenibles, i es desincentivin les finances altament especulatives i depredadores amb impostos apropiats;
- les empreses i els bancs, especialment els grans i globalitzats, introdueixin un comitè d’ètica independent en la seva governança amb dret a veto en matèria al medi ambient, justícia i impacte sobre els més pobres;
- les institucions nacionals i internacionals atorguin premis en suport a empresaris innovadors en el camp de la sostenibilitat ambiental, social, espiritual i, per últim, però no menys important, directiva, ja que només si es replanteja la gestió de les persones dins de les empreses, serà possible la sostenibilitat global de l’economia;
- els estats, les grans empreses i les institucions internacionals tinguin cura d’una educació de qualitat per a totes les noies i nois del món, perquè el capital humà és el primer capital de tot humanisme;
- les organitzacions econòmiques i les institucions civils no es donin per vençudes fins que les treballadores tinguin les mateixes oportunitats que els treballadors, perquè les empreses i els llocs de treball sense una presència adequada de talent femení no són llocs plenament i autènticament humans i feliços;
- demanem finalment el compromís de tothom perquè s’acosti el temps profetitzat per Isaïes: “Forjaran les seves espases en arades i les seves llances en falçs; un poble ja no aixecarà l’espasa contra un altre poble, ja no s’exercitaran més en l’art de la guerra“(Is 2, 4). Nosaltres els joves ja no tolerem més que es sostraguin recursos a l’escola, l’assistència sanitària, el nostre present i futur per construir armes i alimentar les guerres necessàries per vendre-les. Ens agradaria dir als nostres fills que el món en guerra s’ha acabat per sempre.
Tot això -que ja experimentem en el nostre treball i en els nostres estils de vida- ho demanem sabent que és molt difícil i potser considerat utòpic per molts. Nosaltres en canvi creiem que és profètic i, per tant, que podem demanar, reclamar i encara tornar a demanar, perquè allò que avui sembla impossible, gràcies al nostre compromís i la nostra insistència, ho serà menys demà. Vosaltres, adults, que teniu a les mans les regnes de l’economia i de les empreses, heu fet moltes coses per als joves, però podeu fer més. El nostre temps és massa difícil per no demanar l’impossible. Tenim fe en vosaltres i per això us demanem molt. Però si demanéssim menys, no demanaríem prou.
Tot això ens ho demanem en primer lloc a nosaltres mateixos i ens comprometem a viure els millors anys de la nostra energia i intel·ligència perquè l’economia de Francesc sigui cada vegada més sal i llevat per a l’economia de tots.
